(Barcelona, agost 1901 – 1 octubre 1903)
Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta.
Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal.
Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà “Setmanari catalanista obrer”.
Fou publicat fins al número 49.
(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)
Setmanari literari, popular i catalanista.
Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.
Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.
(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)
Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.
Deixà de publicar-se per problemes econòmics.
(Europa, segle VII)
Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
A Catalunya, tot seguit d’iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic.
El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis.
El monestir de Montserrat conserva fragments d’una versió en català de la fi del segle XII (Libre Jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret.
Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d’aquesta llei.
(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)
Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.
Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.
Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.
(Barcelona, 1950 – 1954)
Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.
En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel i Joan Ferrater, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.
La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.
(Mataró, Maresme, 1981 – )
Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.
Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.
Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.
(Catalunya, 1925)
Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.
El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.
Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.
(Catalunya, 12 juliol 1937 – 28 desembre 1937)
Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM).
Editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.
(Barcelona, 3 novembre 1923 – 26 juny 1936)
Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20 de març de 1926.
Fou l’òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech.
En una segona època, del 11 de juliol de 1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió.
Fusionat amb “Octubre” publicà dos números, i després del 19 de juliol de 1936 es transformà en el diari “Treball”.
Dades dels Països Catalans 