Arxiu de la categoria: Història

fogatge

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XVI)

Impost. Recompte de focs o llars que tenia per objecte facilitar el cobrament d’impostos. Equivalia a un cens de caps de família que s’enregistrava en els anomenats “llibres de focs”.

La seva modalitat de confecció i de rigorositat depenia dels acords pactats entre el sobirà i les corts, sobretot de si s’havia acordat una quantitat global o un tant per foc.

Les corts i el rei acostumaven a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs: algunes vegades en quedaven exempts els pobres, unes altres els jueus o els moros, i d’altres, els eclesiàstics.

Fluvià d’Empordà *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.

Fluvià, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, concedit pel primer Carles III de Catalunya probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d’Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular.

Floresta, marquesat de la

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit per Felip V de Borbó el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró, únic titular, sobre les seves possessions de vil·la Floresta i de l’hospital d’Ardèvol de Tàrrega, conegut modernament amb el nom de Casa dels Marquesos de la Floresta; el segle XIX era dels Subies, senyors de Puiggròs.

Florejacs, baronia de

1 Resposta

(Catalunya)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim que pertangué als Josa.

Passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella.

flassades, dret de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1330 – segle XVIII)

Tribut de l’ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.

Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.

Finestres *

Deixa un comentari

(Garrotxa)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.

Finestrelles -Barcelona-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.

L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.

Figuerola, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.

En fou segon titular, des del 1884, el seu besnét Manuel de Figuerola i Agustí (mort el 1891), mariscal de camp (1869).

El títol continua en la mateixa família.

Fígols de Segre *

Deixa un comentari

(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)

Nom adoptat el 1937 per al poble de Fígols d’Organyà.