(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1857 al militar Josep Manso i Juliol, segon comte del Llobregat.
Havia estat el vescomtat previ, i cancel·lat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare.
Passà als Barcàiztegui.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1857 al militar Josep Manso i Juliol, segon comte del Llobregat.
Havia estat el vescomtat previ, i cancel·lat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare.
Passà als Barcàiztegui.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 27 de febrer de 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, a Josep de Suelves i de Montagut, marquès de Tamarit.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1926 a Josep Maria Milà i Camps.
Continua en la mateixa família.
(Sant Martí de Tous, Anoia, segle XIX – )
Títol concedit al segle XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII, duc de Madrid, a Josep d’España i d’Ortau sobre una propietat que tenia al terme.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1887 a Antoni Ferratges i Mesa.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit al segle XVIII, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, a Joaquim de Mont-ras, únic titular.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1875 a Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya Nord, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França, a Tomasina d’Ardena i d’Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer.
Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents.
Antic castell, al límit amb la Segarra; comprenia el lloc de l’Astor.
A la fi del segle XVII pertanyia als Meca.