Arxiu de la categoria: Història

Vallespir, vescomtat de

(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló. Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles (Rosselló) i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló. Fou casat amb una Quixol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 féu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles.

Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores simples senyors feudals per bé que els més importants després dels comtes.

Aquesta evolució és perceptible al Vallespir. Guillem I (mort després del 1028), fill de Sentill i d’Adelaida, encara figura com a vescomte del Vallespir en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú el 1017.

Fou un dels fidels del comte Bernat I de Besalú, que el nomenà marmessor en el seu testament del 1020, on figura ja com a vescomte de Castellnou (vescomtat de Castellnou).

Vallespir, sots-vegueria de

(Catalunya Nord, segle XII – segle XVIII)

Antiga demarcació administrativa del Principat, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del segle XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir.

Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya.

Els darrers segles comprenia quasi tota la vall del Tec a més del sector més proper dels Aspres.

Vallès, necròpolis de Can

(el Bruc, Anoia)

Necròpolis neolítica de sepulcres de fossa.

Valldejoan

(Pont de Bar, Alt Urgell)

(o Valljoan)  Antic lloc prop de l’antic municipi d’Aristot, a el Baridà.

Valldeix, marquesat de

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Títol concedit, pel pretendent carlí Carles VII, el 1898 a Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (mort el 1902), únic titular.

Valldarnàs

(Camarasa, Noguera)

Despoblat, al sud de la vila, desaparegut, sembla, els segles XIV o XV.

Vallcomdal, la

(Sentmenat, Vallès Occidental)

(o el Comdal)  Antic terme, que els segles XIV i XVIII depenia del senyor de Sentmenat, però era inclòs dins la parròquia de Caldes de Montbui.

Vallcabra, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles III, a Josep Faust de Potau i de Ferran, segon comte de Vallcabra.

Passà als Despujol i als Sáenz de Heredia.

Vallcabra, comtat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el segle XVII a Cristòfor de Potau i d’Oller.

Passà als Ascón, als Alta-riba i als Sabater.

Vall de Toses, la *

(Ripollès)

Antic nom del municipi de Toses.