(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló. Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles (Rosselló) i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló. Fou casat amb una Quixol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 féu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles.

Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores simples senyors feudals per bé que els més importants després dels comtes.

Aquesta evolució és perceptible al Vallespir. Guillem I (mort després del 1028), fill de Sentill i d’Adelaida, encara figura com a vescomte del Vallespir en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú el 1017.

Fou un dels fidels del comte Bernat I de Besalú, que el nomenà marmessor en el seu testament del 1020, on figura ja com a vescomte de Castellnou (vescomtat de Castellnou).