(Centelles, Osona)
Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles.
La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (segle XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles.
(Calonge, Baix Empordà)
(o Sant Antoni de Mar) Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d’Aró i Palamós, a ponent d’aquesta última ciutat.
És un centre turístic força important, amb un bon nombre d’hotels, allotjaments i residències secundàries.
Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l’actualitat hi ha una església d’estil neogòtic.
(Pallars Sobirà)
Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d’Àssua i petites valls pròximes.
Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d’Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d’Escàs.
S’uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.
(la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà)
Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera.
És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n’han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm3. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d’alçada.
Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes.
Poble i cap del municipi, situat a banda i banda del riu d’Ondara.
Església romànica de Santa Maria.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble (69 m alt), situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu (segle XIII), d’origen romànic, amb absis i campanar gòtic, sufragània de la de Ravós del Terri.
Fou possessió del monestir d’Amer. Fou lloc reial.
Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri (amb l’antic castell de Ravós), de Santa Llogaia del Terri i la caseria de Prades del Terri.
(Dosrius, Maresme)
(o el Far, ant: Bonaconjunta) Veïnat (435 m alt), al nord del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial (Sant Andreu), que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII. El terme s’independitzà de Llinars el 1597.
El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars.
(Olot, Garrotxa)
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Riudaura, als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995. L’actual edifici és d’origen romànic; conservà fins al 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll (mort el 1334), senyor del lloc. Al segle XIV ja depenia de Riudaura.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S’independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l’est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l’oest.
Als segles XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig.
El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d’altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).
