(Foixà, Baix Empordà)
(o les Arenes de Foixà) Poble, situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236. Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes.
Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries.
N’ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, a l’oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n’Ametller, l’antic mas de Sant Llorenç.
El lloc és esmentat ja el segle X, i el segle XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.
(Campdevànol, Ripollès)
Poble i parròquia rural, a la vall del Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075. El 1680 tenia 13 masos. El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon.
La seva església romànica (segle XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936. No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat.
(Riells i Viabrea, Selva)
(o Viabrea) Poble, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop, afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop -fins al segle XVI de Sant Esteve-, des del segle XIII. Entre els segles XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells.
Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda.
Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada.
El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen per la seva demarcació.
(Castellterçol, Vallès Oriental)
Antiga església parroquial, proper a la masia de la Sala, a l’oest del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet.
Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera (segle XVII). El 1670 tenia 5 masos.
És una església romànica (segle XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Antiga església, a l’oest del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839.
Després fou santuari dedicat a sant Francesc.
(Navès, Solsonès)
Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al sud-est, l’església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Església (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta.
(Mura, Bages)
Masia i capella, enfilada a l’est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240.
L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana.
El mas, existent des del segle XIV, és l’origen del llinatge Santlleir.
(Olius, Solsonès)
Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme, a l’est del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener.
Fou restaurada al principi del segle XX i ha perdut una bona part del seu antic caràcter romànic.
