(o de Gessa) Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.
Sant Martí de Corilla
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Sant Martí de Capellada
Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià.
Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà.
Sant Martí de Canals
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.
L’església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349.
La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal.
Sant Martí de Campmajor
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció pre-romànica; ha estat molt modificat posteriorment.
S’hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig.
Al segle XVII era lloc reial.
Sant Martí de Bianya
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(ant: Solamal) Antiga parròquia, situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon.
És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.
Sant Martí de Bercedana
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (746 m alt) de l’antic terme d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué.
Sant Martí de Balaguer
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn.
Existia ja el 1131. L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910. Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir.
Sant Martí d’Aubert
(Viella, Vall d’Aran)
Església parroquial d’Aubert, de l’antic terme de Betlan, al nord-oest del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
Edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada, conserva la pica-baptismal, decorada, romànica.
Havia estat un convent augustinià.
Sant Martí d’Armàncies
(Campdevànol, Ripollès)
(o Armàncies) Poble i parròquia rural, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d’Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix.
El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau.
Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol.
Sant Martí, riu de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
