Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Sadurní de Gallifa

(Gallifa, Vallès Occidental)

Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí.

Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l’església, renovada al segle XI, s’establí el segle XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada.

El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sebregrau.

Sant Sadurní de Collsabadell

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent.

La façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca.

El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars.

Sant Romà de Tavèrnoles

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el riu Madriu.

La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés.

Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831.

Sant Romà de la Clusa

(Castell de l’Areny, Berguedà)

Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt.

L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965.

Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny.

Sant Romà de Casamor

(Cabanelles, Alt Empordà)

Església, sufragània de la parròquia de Queixàs.

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881.

Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci.

Sant Romà d’Abella

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (681 m alt), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.

Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà.

Sant Romà -Anoia-

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.

El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola.

Es restaurà el 1913, i el 1916 s’amplià i es construí al seu costat la rectoria.

Sant Roc d’Olot

(Olot, Garrotxa)

Antic veïnat i actual barri, situat al sud-oest del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.

L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc, prop del riu (units a la ciutat pel passeig de Sant Roc), on se celebraven diversos aplecs.

Modernament s’hi ha format un barri suburbà, d’immigrats, amb una gran anarquia urbanística i deficients infraestructures, dit popularment Pequín.

Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc.

Sant Roc de Viu

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.

Sant Roc -Barcelonès-

(Badalona, Barcelonès)

Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

És format per blocs d’habitatges i té associació de veïns i parròquia.