Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Salvador de Serradellops

2 Respostes

(Oristà, Osona)

Antiga parròquia rural, situada a l’extrem de llevant del municipi, prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.

Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers.

En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri.

Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador, entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau.

Sant Salvador de Bianya

8 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble (598 m alt), situat a la capçalera de la vall de Bianya.

És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic (es conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del segle XX). Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot. Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels els Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró, així com el de Pujador i de Callís.

Sant Salvador d’Avencó

1 Resposta

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Església romànica, a la dreta de la riera d’Avencó.

Fou edificada al segle XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt.

Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu.

Sant Salvador, serra de

3 Respostes

(el Pont de Claverol, Pallars Jussà)

Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l’antic municipi de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla.

Sant Salvador, raval de -Lleida-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

(o Vilanova del Bisbe)  Barri, continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any.

Sant Salvador -Bages-

2 Respostes

(Súria, Bages)

Ermita, a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m alt.

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva.

L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall.

Sant Salvador -el Vendrell-

5 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès)

Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador.

L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del segle XVIII.

Fou, des de la fi del segle XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic.

L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s’ha edificat l’Auditori Pau Casals.

Sant Salvador -Tarragona-

2 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí.

Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500.

Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector.

Sant Sadurní de Rotgers

3 Respostes

(Borredà, Berguedà)

Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (segles XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior.

Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic.

Sant Sadurní de l’Heura

17 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble (112 m alt), al nord-est del terme, a ponent del nucli de Cruïlles.

L’església parroquial de Sant Sadurní (esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet) fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura, esmentat ja al segle XII. El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona.

El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells.