(Pujalt, Anoia)
Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.
(Cabanabona, Noguera)
Poble (465 m alt), al sud del terme, al límit amb el de Vilanova de l’Aguda.
La seva església depèn de la de Cabanabona.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble (463 m alt), entre Florejacs i Cabanabona.
La seva església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de Ribelles.
Formà part de la baronia de Ribelles.
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.
També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.
A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Poble (1.170 m alt) i antic municipi (9,00 km2), agregat el 1968 a l’actual. El poble s’assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent amb la Llavanera.
L’església parroquial (Sant Andreu), d’origen romànic, conserva un retaule gòtic del segle XV.
El lloc és esmentat ja el 839; el segle XIV era possessió del monestir de Ripoll, però el segle XVII era lloc reial.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Masia i antiga quadra, al límit amb el municipi de Cardedeu. El lloc és citat ja el 986; al segle XII n’eren senyors els Vilalba.
L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica. En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals.
Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX.
A finals del segle XX s’hi ha fet un camp de golf als seus voltants.
(Garrigàs, Alt Empordà)
Poble, a la dreta del Fluvià.
L’antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d’Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó.
El lloc formà part de la batllia de Siurana.
(Urús, Baixa Cerdanya)
(o el Puig de Urús) Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l’església de Sant Grau d’Urús, dita també de Sant Pau del Puig d’Urús, esmentada ja el segle XII.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: Vilagrassa) Poble (618 m alt), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s’uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell.
El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus.
(Tona, Osona)
(o Vilageliu) Important masia i església, situada al límit amb el terme d’Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948.
L’església de Sant Miquel, a l’origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al segle XI, època que s’havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte.
Formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV.
Subsisteix ara un gran mas prop de l’església romànica.
