Arxiu de la categoria: Geografia

Vilagelans

(Gurb, Osona)

Antic castell i quadra, centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter.

La vil·la Evigilanus (1012) es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440. El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al segle XV, sota el domini dels consellers de Vic.

L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al segle XV, i en casal residencial vers el 1925. Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament.

El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb.

Vilagaià

(Gaià, Bages)

Caseria, al peu de la serra de Vilagaià, a l’extrem meridional del terme. L’església és dedicada a sant Andreu.

El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà.

Vilafruns

(Balsareny, Bages)

Poble, a l’extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l’entrada del congost de Sallent.

És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats de cotó i teixits i de la mina de potassa.

Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X.

Vilafreser -Pla de l’Estany-

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, al sector meridional del terme, a la vora d’una riera afluent a la de la Farga. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles.

Viladordis

(Manresa, Bages)

Poble (185 m alt), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la sèquia de Manresa. El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent.

Hi ha vestigis de poblament neolític. Les referències documentals, al·lusives a les viles Major i d’Ordis, comencen al segle X.

L’església parroquial, romànica (amb elements pre-romànics), fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica.

Viladonja

(les Llosses, Ripollès)

Poble (1.012 m alt), situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.

Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860.

Fou municipi independent fins el 1974. L’antic terme comprenia, a més, el poble d’Estiula, l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes.

Viladomiu Vell

(Gironella, Berguedà)

Colònia industrial tèxtil creada el 1871, situada a la dreta del Llobregat, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.

És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Manufactures Viladomiu SA) on el 1971 treballaven 347 persones.

Tancà la segona meitat dels anys 1980 i el 2003 entrà a formar part del conjunt museístic industrial del Parc Fluvial del Llobregat.

Viladomiu Nou

(Gironella, Berguedà)

Colònia industrial tèxtil, que es construí a partir del 1880. Situada al sud de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.

És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Societat Anònima Viladomiu) que el 1970 donava feina a 725 persones.

Va tancar el 1991 per la crisi tèxtil, però continua existint com a nucli de població.

Vilademires

(Cabanelles, Alt Empordà)

Poble, a la vora de la riera de Vilademires o de Sant Jaume, afluent del Fluvià, al sector occidental del terme.

L’església parroquial de Sant Mateu, romànica, d’una nau, havia estat possessió de la col·legiata de Vilabertran.

Al segle XVII era lloc reial.

Vilademí

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, al nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Farga.

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve; dins el terme hi ha l’ermita de Sant Roc.

Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls.