Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d’Alba (3.114 m) i el coll d’Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al nord-oest, a la capçalera de la vall d’Alba, ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba i a l’est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba.
Coll, a la serra que separa el pla de l’Arc de la rambla Carbonera.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 45,47 km2, 252 m alt, 5.227 hab (2014)
Situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana i drenat pel torrent de Solleric. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.
L’activitat econòmica principal del municipi és la indústria del calçat, complementada per l’agricultura de secà, la ramaderia i la mineria.
La vila, dividida en dos nuclis, los d’Amunt, cap a muntanya, i los d’Avall, a la plana, va ser antigament una alqueria musulmana del districte de Canarrossa. Hi destaca l’església parroquial, construïda a mitjan segle XIV, al pla.
Dins el terme municipal es troben l’antic llogaret d’Almadrà, el lloc de Son Sant Joan, el santuari de la Mare de Déu des Refugi i els castells d’Alaró i de sa Bastida.
Enllaç web: Ajuntament
Petit enclavament (62,5 àrees), dins el terme municipal de Quartell.
Era un antic lloc de moriscs que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l’expulsió decretada aquell any.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014)
Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l’economia local, dominada tradicionalment per l’agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s’han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d’immigració.
La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi destaquen el gran palau fet construir el 1584 pel senyor d’Alaquàs, l’església parroquial, amb pintures renaixentistes, i l’antic santuari de l’Olivar. Castell gòtic dels segles XV-XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Possessió, al sector de Tramuntana, (anomenada es Martinells), en la qual es troba una escola rural.
Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Calescoves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala en Porter.
Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)
Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.
L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.
El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.
Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu i antic municipi, una part de les terres són regades pel canal d’Urgell.
Altre nom del santuari de Bellmunt.
