Arxiu de la categoria: Geografia

Argelers (Rosselló)

33 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 58,67 km2, 16 m alt, 9.901 hab (2012)

(fr: Argelès sur Mer; ant: Argilers) Situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa. Al sud del terme hi ha boscs d’alzina surera, que és explotada econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura (principalment vinya, a més d’arbres fruiters i productes d’horta), a la qual s’ha afegit, darrerament, el turisme, localitzat a la Platja d’Argelers i al Racó.

La vila, cap de cantó, està situada a 2 km del mar; destaca l’església parroquial, del segle XIV, d’un sola nau i conserva un retaule gòtic del segle XV. A la seva platja s’instal·là el 1939 el camp d’Argelers.

Dins el terme, a més d’importants restes arqueològiques, es troben el castell romànic de Pujol, els llogaret de Tatzó d’Avall i de la Pava, l’antic terme de Torreneules, l’antic monestir de Vallbona, la torre de la Maçana, l’església romànica de Sant Llorenç del Mont i el santuari de Vida.

Ares dels Olms (Serrans)

4 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra d’El Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.

Dins el terme hi ha la cova Remígia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.

Enllaç web: Ajuntament

Ares del Bosc

2 Respostes

(Benasau, Comtat)

(ant: Ares de Penàguila)  Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.

Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.

Ares, mola d’

11 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda.

El seu cim és aprofitat per al pasturatge.

Ares, les -Ribagorça-

4 Respostes

(les Paüls, Ribagorça)

Antic santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs.

Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost d’Ovarra.

Ares, coll de les -Capcir-

Deixa un comentari

(Puigbalador, Capcir)

Pas (1.600 m alt) del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l’antic comtat de Foix.

Ares, canada d’

4 Respostes

(Alt Maestrat / Ports)

Rambla, neix dins el municipi d’Ares del Maestrat i després de travessar l’altiplà de la Canada, entra als Ports, i desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres.

Arenys de Lledó (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament

Areny de Noguera (Ribagorça)

36 Respostes

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén) Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).