Arxiu de la categoria: Geografia

Castellar, serra del -Alacantí-

(Agost, Alacantí)

Serra que limita per l’est el municipi. Es caracteritza pel relleu poc enèrgic (altituds fins a 700 m) isolat entre superfícies d’erosió.

Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó.

Castellar, serra del -Alt Maestrat/Plana Alta-

(Alt Maestrat / Plana Alta)

Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l’Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada pel riu Segarra, que limita la serra a l’est.

S’estén entre la Serra d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1.000 i 500 m.

Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió.

Castellar, illa de -Alt Empordà-

(Llançà, Alt Empordà)

Illot, situat a l’extrem del Port de Llançà.

Castellar, estany del -Alta Cerdanya-

(Alta Cerdanya)

Estany del massís del Carlit, a l’est del cim del Carlit.

Desguassa per la vall d’Angostrina.

Castellar, el -Noguera-

(Oliola, Noguera)

Masia i antic terme, entre Ponts i Vilanova de l’Aguda.

Castellar, bordes de -Andorra-

(Encamp, Andorra)

Grup de bordes, a la dreta del riu d’Ensagens, prop de l’església de Sant Jaume dels Cortals.

Castellar -València-

(València, Horta)

Poble, al sud de la ciutat, sorgit el segle XIX. És un centre de fabricació d’alcohols.

L’església és parroquial des del 1902.

Castellana, la -riu-

(Conflent)

Riu tributari, per l’esquerra, de la Tet. És forma a l’oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l’est l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d’Escales.

La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat.

Vers el sud-est segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l’antic monestir del Riquer.

Castell de Pontós, el

(Pontós, Alt Empordà)

Veïnat, sota l’antic castell de Pontós.

Castell de Planès

(Planès, Alta Cerdanya)

Un dels dos nuclis del poble.