Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l’illa. És l’extrem septentrional de les Illes Balears.
Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S’hi pesquen llagostes.
Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, des del 1857.
Colònia tèxtil, a l’esquerra del Cardener.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Serra (875 m alt), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció nord-est – sud-oest, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor.
Arriba molt escarpada i es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicent.
Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest
Serra (711 m alt) que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d’Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia.
El Girona n’ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llengües argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges: les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia.
Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera.
Serra (933 m alt), dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al sud-oest d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit.
(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà)
Caseria, al vessant meridional de la serra de la Cava, aïllada entre els corredors pre-bètics de l’oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d’una alineació, que culmina a 1.053 m d’alt, continuació de la serra de l’Argallet.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, convertida el 1945 en sanatori antituberculós (sanatori de Caubet) pel mecenatge de Joan March i Ordinas, del qual, a la seva mort, prengué el nom.
Cim (1.866 m alt), El més meridional de l’esquenall delimitat a l’est per la ribera d’Ordino i a l’oest pel riu d’Arinsal.
Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.
