(o Cúiper) Llogaret. Fundat com a colònia agrícola.
L’església (els Desemparats) és del segle XVIII.
Cúper
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Culleró, illa del
Illot de la costa, a l’entrada de la cala de Culip.
Culleram, cova des
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
(o Cuïram) Cova del nord-est de l’illa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicent de sa Cala, a uns 200 m alt, utilitzada com a santuari a l’època cartaginesa i bona part de la romana.
Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calbet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa (lot principal), de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges.
La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n’hi ha d’altres variants. Daten dels segles V-II aC.
L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa a cada cara, on són citades les deesses Astarte i Tànit.
Cullera, illa de
Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol.
Forma un promontori rocós aïllat (punta dels Pensaments) que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València.
Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer.
Culebró, el
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Caseria, vora el terme de Monòver.
Cul de sa Ferrada, es
Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.
Cuixac, vall de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al vessant meridional de la serra de Cornavaques.
Cuïram, cova des *
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Altre nom de la cova des Culleram.
Cúiper *
Veure> Cúper (llogaret).
Cuevas, Las
Poble, a 9 km de la ciutat. Té estació del ferrocarril de València a Conca.
