Masia i antic terme.
(cast: Antenza) Poble (576 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a l’esquerra del riu de Queixigar, poc tros abans de la confluència amb el riu Guart. A mitjan segle XIX era municipi independent.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume. Damunt el poble hi ha l’ermita de Sant Salvador (576 m alt). El seu castell d’Entença fou origen de la primitiva baronia d’Entença.
Cim (2.272 m alt) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge.
Promontori (99 m alt) de la costa de l’illa de Cabrera, a l’extrem sud-oest.
Hi ha el far de l’Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.
Vall de la parròquia, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d’Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d’Ensagens (2.824 m) i l’alt del Griu.
El riu d’Ensagens, després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.
Caseria, a l’esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.
Masia i antic terme de l’antic municipi d’Espluga de Serra, a l’enclavament de Trepadús, que formà, el segle XIX, el municipi d’Enrens i Trepadús.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda de la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, dita també de Can Savina.
Serra subbética de la comarca, entre el canal de Navarrés i la Vall de Cofrents, a l’est del municipi d’Ènguera.
Últim contrafort del Caroig.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Poble, al quart de les Escaldes, al peu del pic de Padern.
Unit a les Escaldes per tres ponts sobre la Valira, un dels quals és romànic.
Darrerament la població hi ha experimentat un intens creixement, a causa del corrent d’immigració que ha rebut el Principat d’Andorra,
