Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).
Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).
Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d’estiueig a la darreria del segle XIX, entorn d’un hotel.
A més dels xalets habitats tot l’any, hi ha nombroses residències secundàries.
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, que uneix el riu Bullent amb la mar.
(ant: vall de Baticielles) Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.
A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).
Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.
Cala de la costa, al sud de cala Falcó.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, a l’est de la vila, continuació de la vall d’en Marc.
Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.
La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb.
Veure> Ventolra (masia i església).
Caseria, a l’est de la vila, prop del límit amb el terme del Villar.
Rodal, al sud-est de la ciutat, que conté les caseries de Valverde Alt i de Valverde Baix, aquesta, en part, dins el terme de Santa Pola.
El 1914 fou erigida la parròquia de Santa Anna.