(Ribera Alta / Canal de Navarrés)
Sector de l’alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt.
Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.
Poble, que forma un enclavament (1,65 km2) al sud del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413; fou erigit en parròquia el 1535. Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany. Fou centre del marquesat de Montortal.
L’any 1842 el poble fou agregat al municipi actual.
Veure> sa Torre de Montornès (possessió).
Despoblat i antic castell (444 m alt), aturonat en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes.
És d’origen musulmà i tenia grans dimensions. El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet. Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa.
(o de les Illes) Llogaret, a la vall de la riera de les Illes.
Nom real del cantant valencià, més conegut pel pseudònim d’Antoni Cortis (1891-1952).
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Partida, al sud-est de la vila, regada per la sèquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la sèquia de la Torre.
Barri de la ciutat, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret. Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta.
El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al segle XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera.
Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes.
L’arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obres s’interromperen el 1831, i el 1834 esdevingué caserna. Posteriorment fou convertit en presó, i actualment hi ha el Museu Faller.
(Òpol i Perellós / Salses, Rosselló)
Cim (707 m alt) de les Corberes, entre els dos municipis, al límit amb el Llenguadoc.
Serra (1.315 m alt; puig de Bellmaig, 1.280 m) dels Pirineus.
Separa la vall del Tec (Arles) de la de Montdony (Montalbà de l’Església i Sant Llorenç de Cerdans), al nord del coll de Paracolls.
Dades dels Països Catalans 