Poble, a l’alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.
Poble, a l’alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.
Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.
Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze.
Caseria que centra la gran partida del camp de la Murada, situada al sector septentrional del terme, al sud de Barba-roja i de la serra de Crevillent.
La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d’Oriola, s’independitzà el 1952.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Illa (23 m alt) de poca extensió, prop del cap de Balansat.
Veure> Cala Murada (urbanització).
(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)
Veure> Masmunter (quadra i antic terme).
Veure> Santa Bàrbara (barri).
(Benicull de Xúquer, Ribera Baixa)
Barri de Benicull, estès als vessants de la muntanyeta del mateix nom (34 m alt), al sud del terme.