(Catral / Dolores, Baix Segura)
Canal de regadiu, que recull les aigües mortes procedents de diverses sèquies derivades del Segura, per l’esquerra, que rega els dos termes, dels quals és termenal.
Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí.
La possessió fou el centre del marquesat des Palmer.
Caseria, a llevant del riu de Girona.
Poble, situat a l’extrem sud-oriental de l’Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera.
Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa. L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del segle XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica.
Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada.
Són tradicionals els llocs de menjar típic de l’Albufera (arròs, allipebre).
Masia i antic lloc, al sud del poble.
(o Palmanova) Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d’estiueig.
En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday.
(els Angles / Formiguera, Capcir)
Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.
(Mallorca)
Badia de la costa sud de l’illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d’amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est.
El litoral és un centre d’atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes).
Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan segle XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual des Molinar), que posteriorment serviren per a l’extracció d’aigua que originà l’horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi.
Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.
Veure> aeroport de Son Sant Joan (principal aeroport de les Illes Balears).
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria, al sud-oest de la vila.
Dades dels Països Catalans 