Arxiu de la categoria: Geografia

Pinarets, els

(Banyeres de Mariola, Alcoià)

Partida i caseria, al sud de la vila.

Pinaret, torre del

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló.

Pinar dels Frares, el

(Xàtiva, Costera)

Enclavament on hi ha la caseria del Realenc.

Pinar, platja del -Castelló-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.

Pinar, es -Palma-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l’indret conegut com sa caseta d’En Plata, a 2 km de Son Rapinya.

Pinar, cap des -Alcúdia de Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cap de la costa, a l’extrem de la península des Pinar, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.

Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana.

La península culmina a la talaia d’Alcúdia (444 m alt).

Pinar, cap des -Capdepera-

(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)

(o des Raix)  Cap de la costa, al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.

Pina, serra de *

(Alt Millars / Alt Palància)

Veure> serra d’Espina  (alineació muntanyosa).

Pina -Mallorca-

(Algaida, Mallorca Pla)

Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sencelles.

La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del segle XVI ampliat el 1716. El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia.

Pilzà

(Benavarri, Ribagorça)

(o Pilçà)  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l’actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus.

El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.

L’antic terme comprenia el poble d’Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d’Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.