Arxiu de la categoria: Geografia

Rovella, sèquia de

(València, Horta)

Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set sèquies de la dreta del riu, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades; darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet.

Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat.

A l’edat mitjana aquesta sèquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu Gómez han demostrat el seu origen islàmic.

Inicialment fou anomenada sèquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.

Roure, el -Rosselló-

(Tellet, Rosselló)

Santuari (la Mare de Déu del Roure), al sud-est del poble.

Roure, el -Conflent-

(els Masos, Conflent)

Antiga església dedicada a la Mare de Déu del Roure, al sud del terme.

Rotlet, es

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, a la costa, a llevant des Molinar.

Rotglà

(Rotglà i Corberà, Costera)

(o Roglà)  Poble (116 m alt) i capital del municipi. D’origen islàmic (tenia el nom d’Alcúdia Blanca), fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva.

Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs (l’actual parròquia és dedicada als sants Joans) amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet, també en depengueren temporalment Cairent, Meneu i Quilis.

Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida.

Rotes, ses -Eivissa-

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.

Rotes, les * -Rosselló-

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

Veure> la Platja de Sant Cebrià  (nucli turístic).

Rotes, les -Marina Alta-

(Dénia, Marina Alta)

Caseria i centre turístic, situat prop de la costa, a llevant de la ciutat.

És, en aquest sector, un dels llocs de més tradició turística; hi té importància la colònia alemanya. Predominen els xalets i bungalows, voltats de pinedes.

Roteros

(València, Horta)

Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat.

En aquest indret el mur passava per l’actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.

Rosselló, roc del

(Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent)

Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall de l’Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.