(València, 1760 – 1803)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de mecànica i de física experimental. Publicà escrits en llatí sobre aquestes especialitats.
Morata i Melià, Pere
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Morata i Garcia, Joan Josep
(Geldo, Alt Palància, 27 gener 1769 – València, 4 febrer 1840)
Compositor i músic. Deixeble del mestre López, li succeí en el càrrec de mestre de capella el 1786. Estudià també amb Francesc Morera i ocupà els magisteris de la Col·legial de Xàtiva (1793), de Sogorb (1815) i el del Col·legi Corpus Christi de València (1829), càrrec que ostentà fins a la seva mort.
D’entre les seves nombroses composicions excel·leixen la Missa de difunts i la Seqüència de Corpus.
Morata, Joan *
Nom amb què és conegut el músic i compositor nord-català Andreu Fabresse (1899-1977).
Morata, Gregori
(València, 1773 – segle XIX)
Eclesiàstic. Publicà alguns escrits religiosos i unes Reglas para el cultivo del algodón (1821).
Morante i Borràs, Jesús
(Quart de Poblet, Horta, 23 desembre 1899 – València, 14 agost 1971)
Autor teatral. Col·laborador i redactor de diversos periòdics locals.
Per al teatre escriví sainets i comèdies: L’estudianta segle XX, Cristo del poble!, Bandera de pau, El tio Estraperlo, En la festa de les falles i altres. Publicà també un recull de versos, Rapsòdia lírica (1961).
Moranta, Jeroni
(Illes Balears, segle XVI – Mèxic, segle XVII)
Religiós. Fou un missioner actiu a Amèrica. Morí martiritzat pels indis tepeguans.
Morant i Sala, Rafael
Morales i Sanmartín, Bernat
(el Cabanyal, València, 24 abril 1864 – València, 7 gener 1947)
Novel·lista i autor teatral. Influït per la Renaixença i el naturalisme, col·laborà en diverses publicacions: “La Degolla” (1890), “El Cuento del Dumenche” (1908), “La traca nova” (1909), “Anunciador Valencià” (1912), “Pensat i Fet” (1912), etc. Amb Vicent Miguel i Carceller crearen la revista “El cuento valencià”.
Entre les seves obres hi ha: Cadireta d’or (1908), La borda (1911), La primera flor (1912), etc.
En el camp de la música féu de crític a “El Mercantil Valenciano” i compongué sarsueles, peces per a piano, cançons, etc.
Moragues i Rullan, Guillem
(Petra, Mallorca, 26 març 1771 – Barcelona, 12 juny 1836)
Polític. Oïdor (1796-1824) i magistrat (1822-24) de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797.
D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis (1810) i en les liberals de 1820-21. Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears (1833) i governador civil (1834-35), càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear.
Moragues i Barceló, Miquel
(Palma de Mallorca, 29 gener 1798 – 11 gener 1860)
Eclesiàstic i teòleg. Conreà la geografia i l’astronomia. Catedràtic de llengua i literatura castellana a la Universitat de Palma de Mallorca i de teologia al seminari conciliar de Sant Pere, el 1852 fou nomenat canonge magistral de Sogorb, càrrec que ostentà fins a la seva mort.
A més de continuar la Historia general del reino de Mallorca, va escriure, entre altres obres Compendio del Arte de hablar y componer en prosa y verso, Tratado del romanticismo y clasicismo (1837) i Tablas cronológicas de los emperadores de Roma, Constantinopla y Alemania y de los Concilios generales y Sumos Pontífices (1841).
