(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772)
Jurista. Era doctor en ambdós drets. Assolí un gran prestigi, especialment com a criminalista.
És autor del tractat De re criminali, que restà inèdit, i d’altres escrits jurídics.
(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1768)
Pintor. Tingué taller propi. Hom coneix d’ell temes religiosos (Misteris del Rosari, a l’església de Porreres) i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps. Conreà l’oli i el fresc.
Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès il·lustratiu. El color és més aviat pàl·lid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del segle XVIII.
(Sóller, Mallorca, 5 abril 1746 – Palma de Mallorca, 12 desembre 1818)
Prelat i filòleg. Catedràtic lul·lista a Palma de Mallorca, el 1794 fou consagrat bisbe de la seu mallorquina.
Fou diputat a corts per Mallorca i es distingí en les corts de 1812 amb el discurs contra els senyorius territorials.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1911 – Zuric, Suïssa, 17 agost 1976)
Diplomàtic i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres. El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica. Ocupà diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn, Puerto Rico i Nova Delhi. El 1976 era ambaixador de l’estat espanyol a Turquia.
Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear, membre de l’Schola Lullistica Majoricensis. Col·laborà a “La Nostra Terra” i a “Almanac de les Lletres”.
Ha publicat diverses obres poètiques, entre d’altres 14 Sonets i una cançó, així com traduccions remarcables, com la de les obres de Rilke La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke (1953) i Les coses en els “Sonets o Orfeu” (1957), i la de la novel·la de Thomas Mann Tónio Kröger (1956). Elaborà també una antologia sobre poetes russos.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVI)
Escultor. Treballà per a l’església parroquial i per a la capella del beat Gaspar de Bono del temple del convent dels mínims de Palma de Mallorca (1579).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor. Apareix documentat a València a principis del segle XVI.
(Palma de Mallorca, 25 octubre 1614 – 27 abril 1687)
Historiador, jurisconsult i escriptor. Fou nomenat cronista reial de Mallorca i va escriure la Historia del reino de Mallorca (1650), que és la continuació de la de Joan Dameto i comprèn el període 1311-1650.
Afeccionat a les matemàtiques, construí aparells apropiats i també es dedicà a l’estudi de l’astronomia.
Felip Mut (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, publicà Discurs natural sobre los cometes que s’han vist en lo present mes de novembre de l’any 1618 (1618).
Maties Mut (Llucmajor, Mallorca, 1639 – Palma de Mallorca, 1715 ?) Esparter benestant. Escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca, entre el juny de 1680 i el juliol de 1715.
Onofre Mut (Illes Balears, s XVI ?) Historiador. És autor de l’obra Presa de Mallorca per la molt alt vei En Jaume.
Tomàs Mut (Llucmajor, Mallorca, segle XIX) Escriptor popular. Escriví nombroses composicions poètiques, que restaren inèdites, i publicà l’Entremés d’en Roegó Florit i na Faldó (1846).
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1920 – Madrid, 8 gener 1996)
Escultor. Ha obtingut diverses distincions. La seva obra Dona al sol li valgué el 1962 un primer premi a l’exposició nacional espanyola.
