(València, 1924 – Aquisgrà, Alemanya, 1966)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València. El 1948 li fou concedit el Gran Premi de Roma i anà a la capital italiana, on s’estigué uns quants anys.
Per encàrrec de l’ambaixada espanyola, féu algunes obres a Roma, com el Via Crucis de Sant Pere, Premi Joan March 1962 i primer premi a Florència el 1963 per un bust de Joan XXIII; aquest bust i d’altres de Pau VI han fet que se li donès el sobrenom d’escultor dels papes.
(Alboraia, Horta, 7 agost 1960 – )
Actriu. En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto, Pessoa en persona, El hombre deshabitado, Funció de gala i Damunt l’herba.
En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú (1990), Land and Freedan (1995), The Commissioner (1998), L’arbre de les cireres (1999) i Leo (2000), per aquesta interpretació rebé diversos premis.
A més ha desenvolupat una intensa activitat en televisió.
(Albaida, Vall d’Albaida, 9 agost 1825 – València, 31 gener 1889)
Escultor. Destacà com a imatger. El seu taller, que treballava a gran rendiment, seria heretat a la seva mort pel seu germà:
Damià Pastor i Julià (València, 1830 – 1904) Escultor. Format a València i a Roma. Heretà del seu germà el taller d’imatgeria. N’augmentà encara més el prestigi.
Veure> Just Pastor Fuster i Taronger (bibliògraf i erudit valencià, 1761-1835).
(Beneixama, Alt Vinalopó, 13 octubre 1849 – 12 desembre 1917)
Escriptor. Estudià filosofia i lletres i medicina i exercí la darrera professió a la seva vila natal.
Publicà Ecos del alma (1890) i El genio de la ciencia (1888) i fou autor de drames com La estrella de la Rábida i La Pilarica i de l’assaig La novela moderna.
Obtingué la flor natural als Jocs Florals de València (1895).
(Dolores, Baix Segura, 20 febrer 1824 – Alacant, 22 octubre 1875)
Escriptor. Estudià lletres i dret, de manera discontínua, i fou un rodamón que visqué en diverses ciutats.
Escriptor prolífic, dins els cànons del romanticisme, publicà, entre d’altres, La llave de oro o Las orientales (1848), La República roja o los obreros de París (1848), La columna de fuego -d’arrel espiritista-, La cruz y la calavera, a més de l’estudi Historia general de la ciudad y castillo de Alicante (1854).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Escrivà. Segons Sanchis Sivera, fou potser el qui, seguint en moltes ocasions Vicent Ferrer, prengué nota gairebé textual dels sermons del sant que s’han conservat.
(València, segle XVI)
Notari públic a València. Participà, el 1532, al concurs poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València.
El 1548, amb Capdevila, publicà un estudi sobre els furs del regne de València. També és autor de poesies.
(Palma de Mallorca, 1610 – 1642)
Frare carmelità. Fou prior i vicari general a Mallorca. Escriví un Tractatus de visione Dei i unes Dialecticarum Institutiones.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Jurista. Era fiscal de l’audiència de València.
És autor d’una obra de caràcter patriòtic titulada Elogio fúnebre de los valencianos que murieron en defensa de su patria en la tarde del 28 de junio de 1808 (1813).
