Arxiu de la categoria: Biografies

Pau i Amorós, Francesc de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, segle XIV – segle XV)

Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare.

El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX.

A Roma fou empresonat al castell de Sant’Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència.

Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles.

Pau, Joan de -varis-

2 Respostes

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1429)  Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – després 1448)  Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d’armes del rei Alfons IV el Magnànim, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d’haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l’any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d’aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XV – 1464)  Noble. Germà d’Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, Joan i Francesc de Pau i de Perapertusa.

Pau, Hug de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV)

Comanador de Bajoles a l’orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d’aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau.

Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau.

Pau, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – vers 1285)

Cavaller. Suposat quadrinét de Berenguer de Pau. El 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug V d’Empúries.

Fou l’avi de Guillem de Pau i d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – 1338)  El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou el pare de:

Bernat de Pau (Catalunya Nord, segle XIV – 1361/72)  Baró de Pau i de les Abelles. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge.

Pau, Felip

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de Belles Arts de València.

Patau, Pere

Deixa un comentari

(Bolquera, Alta Cerdanya, 1864 – Perpinyà, 6 març 1941)

Eclesiàstic. Fou vicari general de la diòcesi de Perpinyà en temps del bisbe Juli Carsalade, i vicari capitular a la mort d’aquell, el 1932.

Conreà i protegí les lletres catalanes.

Pastre, Lluís

2 Respostes

(Clarmont d’Erau, Llenguadoc, 27 octubre 1863 – Perpinyà, 15 febrer 1927)

Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX. Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d’Algú.

Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la “Revue Catalane”.

Pastrana, Pedro de

1 Resposta

(Aragó ?, segle XV – segle XVI)

Compositor. Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya i més tard (1527-34) de Carles I, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat. A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II.

És autor de magníficats, motets i villancicos.

Pastrana, Joan

3 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Llatinista. Va escriure una Gramàtica en vers, extreta de Priscianus i de Villadel, de la qual es feren moltes edicions (Salamanca, 1492; València, 1533; Mallorca, 1545, 1554 i 1559, i Barcelona, 1578).

També se li atribueix el Comprehensorium, publicat a València el 1475.

Pastorell de la Vall d’Arles *

Deixa un comentari

Pseudònim del poeta rossellonès Josep Bonafont  (1854-1935).