Arxiu de la categoria: Biografies

Sant Vicenç, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Morea, Grècia, 1352)

Marí. El 1351 partí cap a la Mediterrània oriental, a les ordres de Ponç de Santapau, per lluitar contra els genovesos.

Pel febrer de 1352 participà a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant de Pera, molt costosa per als dos bàndols a causa de la tempesta que s’hi barrejà.

Santapau morí a Constantinoble poc després, i Ramon salpà amb una galera per conduir a Catalunya les despulles del qui havia estat el seu superior.

A la fase inicial de la travessia fou sorprès per 10 galeres enemigues i la nau es perdé. L’accident fou a Port de Jones (Navarino, a la Morea).

Sant Vicenç, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Noble. Serví al rei Alfons I el Cast. L’acompanyà el 1179 a fer els pactes de Cazola amb Castella.

Es casà en primeres núpcies amb Sança de Bell-lloc, d’il·lustre família.

Sembla que morí abans de 1193, any en què el seu fill Guillem de Sant Vicenç era senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac.

Sant Vicenç, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1299 destacà entre els capitans de Jaume II a la batalla naval de Cap Orlando.

El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença. Signà com a testimoni a l’acta de concessió als contraents del comtat d’Urgell.

Sant Vicenç, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1290)

Noble. El 1262 rebé del seu pare Berenguer de Sant Vicenç el castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac.

El 1274 participà a la revolta nobiliària d’aquest any. Arribà a deseixir-se de Jaume I.

Fou un dels cent cavallers que havien d’assistir Pere II el Gran al frustrat desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou (1283). Col·laborà amb l’infant Alfons als preparatius per a aquell esdeveniment, abans del qual visità Bordeus com a missatger.

Era procurador a Catalunya del comte Gastó VII de Biarn.

Sant Vicenç, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Pertanyia a la cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

El 1274, arran del conflicte nobiliari que enfrontà Jaume I i l’infant amb part de la noblesa catalana, es barrejà amb els rebels.

Modificà la seva actitud a requeriment del monarca i després serví aquest en missions de confiança relacionades amb el mateix afer.

Sant Vicenç, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1314 assistí, a Lleida, al casament de Teresa d’Entença amb l’infant Alfons, i figurà entre els signants de l’acta d’adjudicació del comtat d’Urgell als contraents.

El 1326 era ambaixador de Jaume II a Sicília i Nàpols per afavorir la pau entre els dos reialmes.

El 1341, a Poblet, formava part de l’assemblea especial convocada per Pere III de cara a debatre la situació tibant que hi havia amb França.

Sant Vicenç, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Fill de Pere de Sant Vicenç. Almenys del 1193 al 1243 era senyor del castell de Sant Vicenç, posteriorment dit de Burriac.

El 1229 participà a l’expedició de Jaume I a Mallorca. Hi anava amb les forces dels Montcada. Combaté a la davantera a la batalla de la serra de Portopí, el 12 de setembre. Al final de la campanya li foren concedides 11 cavalleries.

El 1238 prengué part al setge de València. Fou un dels qui juraren els pactes de capitulació d’aquesta ciutat.

Fou el pare de Berenguer de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIII)  Noble. Almenys des del 1251 era senyor del castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac, al Maresme. El 1262 el donà al seu fill Guillem de Sant Vicenç. El mateix any, a Montpeller, fou membre d’un consell davant el qual Jaume I el Conqueridor procedí a una nova partició de l’heretatge reial entre els fills del monarca.

Sant Pere, Miquel dels Sants de

Deixa un comentari

(Santervás, Palència, Castella, segle XVI – Madrid, 4 març 1633)

Prelat. Fou nomenat bisbe de Solsona el 1624, com a successor de Juan Alvaro. Felip IV el féu lloctinent reial al Principat. Residí aleshores a Barcelona (1627), però no per gaire temps.

Celebrà un sínode diocesà el 1629, on foren promulgades constitucions d’importància. El rei el nomenà encara president del Consell de Castella. En aquesta nova avinentesa anà a viure a Madrid.

El 1631 era promogut a l’arquebisbat de Granada. Fou succeït a Solsona per Pere de Puigmarí.

Sant Martí ses Corts, Climent de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1717 – Barcelona, 1794)

Llec caputxí. Vestí l’hàbit el 1740.

És autor d’un plànol d’aigües d’Igualada, confeccionat a petició de l’ajuntament de la ciutat, que seria presentat al Consell de Castella el 1792.

Sant Martí, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Prengué part destacada a la conquesta de Mallorca (1229).

Jaume I recompensà els seus serveis amb diverses donacions a l’illa, als termes de Petra, de Montuïri, incloent l’alqueria de Llucmajor, i dues alqueries a muntanya; amb un total de 74 jovades, que fou el més important dels formats sobre partides de conreu.