Arxiu de la categoria: Biografies

Serra, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1680 – Saragossa, Aragó, 28 desembre 1758)

Músic i compositor. Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1699-1715) i de l’església d’El Pilar de Saragossa (1715-45), de la qual fou també racioner.

Hom n’ha conservat nombrosos magnificats, una Salve Regina, etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d’altres, alguns motets, un solo i un duo.

Moltes d’aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental (a vegades baix continu). També deixà publicat un volum de Villancicos (1734).

És considerat un dels millors compositors hispànics de l’època barroca.

Serra, Lleonard

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Membre del Consell de Cent (1640).

Fou un dels notables detinguts per ordre del virrei comte de Santa Coloma, i dels alliberats després en una revolta popular a Barcelona.

Era adversari tenaç de la política de Felip IV i tingué un paper de relleu en l’actuació de les autoritats catalanes als inicis de la guerra de Separació.

Serra, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1672 succeint a Antoni Rossell al segon mandat d’aquest.

Fou així el LXVII abat de la sèrie pobletana i XIII dels quadriennals.

Cessà el 1677 i fou succeït per Antoni Rossell al tercer mandat d’aquest.

Serra, Joan Àngel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Carmelità, fou doctor en teologia.

El 1701 publicà a Girona una extensa col·lecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme, que fou molt reeditada: hom en coneix quatre edicions més a Girona, dues a Barcelona i una a Vic.

L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes.

Serra, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – 1508)

Escultor.

Esculpí el túmul funerari d’Aldonça de Corbera, al monestir de Santa Maria de Valdonzella de Barcelona (1504).

A la seva mort deixà inacabat el sepulcre de Galceran de Requesens, a l’església de Sant Joan de Palamós, obra que portaren a terme Pedro de Robredo i Pedro de Sarabia.

Serra, Jaume

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Pere.

Ha romàs part del retaule de La Mare de Déu encomanat per fra Martín de Alpartil per al convent del Sant Sepulcre a Saragossa (Saragossa, Museo de Bellas Artes) l’any 1360; d’aquesta obra es poden extreure les característiques pròpies del seu art, que el confirmen com a continuador de Destorrents.

Del retaule que féu per a l’església de Castellfollit de Riubregós consta el document de cobrament (1397) pel seu germà Pere, que indica que Jaume ja era mort.

Serra, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic.

Al servei de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor, aquesta el trameté com a ambaixador a Sicília (1372), davant el seu germà Frederic III el Feble, per tal de protestar dels compromisos que aquest contreia amb els angevins, en detriment de les vinculacions catalanes del reialme sicilià.

Serra, Guillem

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Sant Julià del Montseny.

Amb el títol de Gènesi de Scriptura, traduí al català una bíblia occitana, el contingut de la qual barreja els textos bíblics amb llegendes i fragments d’evangelis apòcrifs. L’obra és signada el 1451.

La publicà Miquel Victorià Amer el 1873, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló.

Serra, Francesc (II)

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – València, segle XIV)

Pintor. Fill de Francesc (I). Treballà algun temps a Barcelona, amb feines diverses com la de l’enteixinat del Palau Menor.

Li ha estat atribuït el retaule de Torroella de Montgrí, conservat parcialment a la col·lecció Junyer.

Després es traslladà a València, on introduí el nou estil que s’imposava al Principat, inspirat en l’escola de Siena. Vivia a la capital valenciana el 1394.

Serra, Bernat

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV)

Pintor. Actiu des del 1423 fins al 1456. Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals.

De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel (1429), de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat.

Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca. Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441.

Era germà seu Jaume Serra  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – vers 1466)  Pintor. Amb el seu germà contractaren a Tortosa (1423) el retaule -desaparegut- de l’església de Casp a Aragó. Domiciliat a Morella, pintà el 1441 el retaule de Sant Pere per a l’ermita del sant a Castellfort, i des del 1448 visqué de nou a Tortosa, on consta fins el 1466 només com a pintor de senyals.