Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Oliva-Llíria, estil d’

3 Respostes

(País Valencià)

Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915). És corrent a la part central del País Valencià (poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc). Apareix amb menys intensitat en altres àrees.

Es caracteritza per la representació d’escenes -motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu-, de guerra, de dansa, de caça, etc. Es contraposa a l’estil simbòlic o d’Elx-Archena.

Correspon als segles III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric.

Oliva, sèquia comuna d’

2 Respostes

(Safor)

Canal de regatge derivat de la sèquia reial d’Alcoi, a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la sèquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’En Carrós, Bellreguard, Rafelcofer, l’Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera.

Oliva, necròpolis d’

1 Resposta

(Oliva, Safor)

Necròpolis ibèrica corresponent al poblat (no excavat) del Castellar. Josep Colominas n’excavà sis tombes (els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona).

Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria.

Oliva, l’ -Alt Empordà-

1 Resposta

(el Far d’Empordà, Alt Empordà)

Veïnat, uns 500 m al sud del poble.

Oliva, l’ -Ripollès-

1 Resposta

(Molló, Ripollès)

Despoblat.

Oliva, Gombau

Deixa un comentari

(Cerdanya, segle XVII)

Frare dominicà. És autor d’uns Commentaria in magistram sententiarum.

Oliva, Eugeni d’

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 1535 – 1613)

Religiós. De primer fou observant i després caputxí. Ocupà el càrrec de provincial dels caputxins i excel·lí per les seves virtuts.

És autor d’una exegesi de la regla dels framenors segons el pensament de sant Francesc. Escriví la seva obra en llatí.

Oliva, comtat d’

20 Respostes

(País Valencià, segle XV – )

Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt, senyor de les baronies de Nules i Oliva.

Passà als Borja, ducs de Gandia; als Pimentel, comtes-ducs de Benavente; als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní.

Oliva, Alexandre Josep

Deixa un comentari

(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 setembre 1823 – París, França, 22 febrer 1890)

Escultor. Fill d’un ceramista. Fou autodidacte a la capital francesa. Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments.

Hom considera les seves obres mestres l’estàtua d’Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció (1887), de l’església de Banyuls de la Marenda. Obtingué la primera medalla d’escultura de l’Exposició de París de 1889.

Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà.

Olius -Vallespir-

Deixa un comentari

(Sant Joan de Pladecorts, Vallespir)

Despoblat proper al poble.