(Safor)
Nom antic del poble de l’Alqueria de la Comtessa.
Barri de la vila de Castanesa.
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Cim (950 m alt) de la serra d’en Galceran, a l’oest del poble.
(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
(País Valencià, 1683 – 1713)
Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.
Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.
En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.
Llogaret (1.328 m alt), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església romànica de Sant Romà, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada (de vers el 1200), actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Eivissa)
Nom popular de la ciutat de Vila d’Eivissa en l’àmbit illenc.
