Caseria, a 1 km de la vila.
Llogaret, prop del límit amb el terme d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les sèquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), repoblat el 1611. Esdevingué aviat parròquia (Sant Josep), separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència. La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara.
Masia i església (Santa Margarida de Cabagès).
(o de Pujols) Torre de defensa del segle XII, bastida 1 km al nord del poble, al costat del mas Pujols. Pertanyia a l’abadia de Fontfreda.
El 1343, durant la campanya de Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei català, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers.
(València, segle XVIII – 1764)
Frare franciscà. Fou provincial de l’orde. Destacà com a orador sagrat. Publicà unes oracions fúnebres.
Veïnat, a 1,5 km del poble.
Veure> Puial (barri).
Masia, antic lloc (les Pujades) i església.
(Arles, Vallespir, 23 juny 1903 – 30 agost 1975)
(o Pujade) Excursionista i folklorista. Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir. Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims (Canigó, el 1957), després estès per tot Catalunya. El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou (Arles).
Fou fundador del Club Excursionista (1928) i del Sindicat d’Iniciatives d’Arles (1938).
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Estilísticament, se’l relaciona amb Miquel Alcanyís.
L’única obra conservada de la seva mà és el retaule de Sant Miquel Arcàngel procedent de la capella del degà Pere Puixmarín (actualment a la capella dels Castillas), de la catedral de Múrcia.
