(València, 1802 – Montcada de l’Horta, Horta, 9 febrer 1868)
Pintor. Format a l’Acadèmia Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa.
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió.
(Bigastre, Baix Segura, 18 setembre 1737 – València, 5 setembre 1802)
Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d’aforismes d’Hipòcrates des del 1787.
Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las “Instituciones” de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d’altres escrits inèdits.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Al seu nét, el capità general Pere Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, li fou annexada la grandesa d’Espanya (1802).
El títol passà als Alcázar, marquesos de Peñafuerte i comtes de Villamediana.
(Maó, Menorca, 30 maig 1802 – Portsmouth, EUA, 14 octubre 1838)
Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra.
El 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s’establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines.
Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry… (1829).
(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)
Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.
(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)
Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.
De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.
(País Valencià, segle XVI)
Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.
Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.
Del segon enllaç fou fill seu:
Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:
Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:
Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia
Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII) Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.
(València, 1802 – 1867)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l’escultura monumental i la imatgeria.
Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L’oració a l’hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero.
Dades dels Països Catalans 