Barri residencial de la ciutat, al nord-est del nucli urbà, dins la zona d’expansió de l’Eixample, format per torres.
Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis Laietana, segons un projecte del 1924.
Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases auto-construïdes per immigrants.
Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal.
Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou.
Barri perifèric, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars.
El 1965 tenia 888 habitatges; és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada.
Barri perifèric, vora la riera d’Argentona. Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig.
Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’instal·là, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola (181 m).
D’estructura anàrquica -es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos-, manca de molts serveis bàsics; el 1965 tenia 2.873 habitatges (el 22,6% del total de Mataró). En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha.
Hi han estat traslladades diverses indústries.
Municipi i capital comarcal del Maresme (Catalunya): 22,53 km2, 28 m alt, 125.517 hab (2016)
Situat entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor.
El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L’agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l’expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d’horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al sègle XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l’actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc).
La població ha experimentat un espectacular ascens, sobretot en el període 1950-70 a causa de l’emigració, el que a donat peu a la formació dels barris del Palau, Rocafonda, Vistalegre, els Molins, el Miró, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola i Peramàs. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.
La ciutat, d’origen romà (Iluro), és al centre de la comarca; hi destaca, entre altres edificis religiosos, la basílica parroquial de Santa Maria, del segle XVI, transformada al segle XVII en un edifici barroc. Entre els edificis civils destaquen la casa de la ciutat (segle XVII), l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (segle XVIII), la torre Llauder (antiga vil·la romana), el Museu Municipal, el Museu Comarcal del Maresme i nombroses cases modernistes. Hi abunden també les associacions culturals i les entitats financeres (Caixa d’Estalvis Laietana), educatives i esportives. Hi són tradicionals les representacions dels Pastorets.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió – Centre Natació – Unió Excursionista
Dades dels Països Catalans 