Illot, situat a l’extrem del Port de Llançà.
Castellar, illa de -Alt Empordà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Llançà
Gifre i Pérez, Agustí
(Llançà, Alt Empordà, 1902 – segle XX)
Erudit i metge. Fou un remarcable col·leccionista d’història natural i de sigil·lografia.
És autor de diversos escrits.
Canyelles, coll de -Alt Empordà-
(Llançà / Vilajuïga, Alt Empordà)
Depressió de la serra de Rodes, sota la qual passa el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda a través de la Foradada de Canyelles.
Coll i Ligora, Josep
(Llançà, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Cassà de la Selva, Gironès, 10 agost 1965)
Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l’Armentera.
Del 1922 al 1927 actuà a la cobla La Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona.
Publicà Mètode de tenora i tible (1950).
Cavaillé, Joan Pere
(Galhac, Llenguadoc, França, 1743 – Llançà, Alt Empordà, 1809)
Orguener. Nebot de Josep Cavaillé. Construí els orgues dels dominicans de Vinçà (Conflent) i de Santa Maria de la Real (Perpinyà).
El 1762 s’establí a Barcelona, i hi construí l’orgue del convent de Santa Caterina. Completà l’orgue de la catedral de Carcassona.
Fou el pare de Domènec Cavaillé i Coll.
Llançà (Alt Empordà)
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,98 km2, 4 m alt, 4.934 hab (2016)
Situat a la Costa Brava, al nord de la península del cap de Creus (serra de l’Albera), al nord-est de Figueres, entre les serres de Rodes i de la Balmeta.
L’agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d’horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L’afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l’hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n’han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del Port de Llançà. Àrea comercial de Figueres.
La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (segle XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (segle XVII).
El municipi comprèn, a més, els llocs de la Valleta, Setcases i Madres.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut
Dades dels Països Catalans 