Arxiu d'etiquetes: Àfrica

Societat Catalana d’Egiptologia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1988 – )

(SCE)  Entitat. Fundada per Josep Padró i Parcerisa, amb l’objectiu de promoure els estudis i la divulgació de l’egiptologia.

Té la seva seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca d’egiptologia. Edita el butlletí “Nilus” i col·labora en la publicació de treballs sobre egiptologia.

Organitza cursos d’extensió universitària, conferències i exposicions.

Enllaç web: Societat Catalana d’Egiptologia

Pujalt, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – Marroc ?, segle XIV)

Cavaller.

Fou un dels principals capitans de la milícia catalana manada per Bernat Seguí i lloada per Jaume II als merinites del Marroc. Combaté per compte d’aquest contra els granadins.

El 1305, depenent de Seguí, fou nomenat capità de la companyia destinada a guarnir Marraqueix.

disputa de l’ase contra fra Anselm, La

3 Respostes

(Tunis, 1417 – 1418)

Obra d’Anselm Turmeda. Escrita en català, segons el model d’un apòleg àrab del segle X.

Amb un to clarament irònic, fins i tot cínic, exposa les raons per les quals l’home és superior als animals, refutades totes per l’ase, llevat de l’encarnació del Fill de Déu.

De gran popularitat en el seu temps, no se’n conserva l’original català, i el text ens ha pervingut per una traducció francesa del 1544.

Alena SA

2 Respostes

(Barcelona, 1929 – )

Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.

Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).

Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.