(Costera)

Sector nord-oriental de la comarca, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida. Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva, a través de diverses séquies; la superfície regada és d’unes 2.700 ha.

Desapareguda la morera al segle XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs. Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya. L’aigua, des d’antic, ha estat aprofitada també per a la indústria tèxtil i paperera.