Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV)  Senyor de Faura.

Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV)  Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.

Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles  (València, segle XIV – 1407)  Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.

Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:

• Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI)  Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
• Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI)  Senyor de Faura. Fou l’avi de:
• Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII)  Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.