(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )

Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.

Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.

Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).