Fortalesa (160 m alt), situada damunt el cim del Benacantil dominant per llevant la ciutat. El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al segle XIX; fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents. Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat. Fou declarat monument històric artístic el 1961.
Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric (segles IV-III aC) i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions. Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del segle VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la muntanya. Entre el 1248 i el 1252 el castell passà a mans del príncep Alfons de Castella, i el 1296 fou definitivament incorporat a la corona catalano-aragonesa per Jaume II el Just.
En època dels Àustria les seves fortificacions foren reforçades i artillades, cosa que no impedí un bombardeig francès el 1689. En les lluites durant la guerra de Successió l’exèrcit borbònic féu esclatar una mina que l’enrunà, el 1709. Encara el 1873 rebé el bombardeig dels vaixells del cantó de Cartagena.
Actualment, llevat del recinte exterior, del segle XIX, l’interior és molt reconstruït i no hi queden gaires restes de les seves distintes etapes constructives; la major part de les construccions conservades són del segle XVIII, i una torre, molt restaurada, és de tradició gòtica.
Dades dels Països Catalans 