(Llíria, Camp de Túria)

Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. A l’edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.

L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, Isidre Ballester i Domènec Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al segle VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (segles III-I aC).

El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d’excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l’estudi de l’urbanisme de la ciutat i l’organització del territori, que la capitalitat d’Edeta-Llíria jerarquitzà.