(l’Ènova, Ribera Alta)

Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.

Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns).

L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l’Énova. Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç.