(València, Horta, segle XIII – segle XIX)

Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peris d’Arenós. Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu.

Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del segle XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l’església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen.

Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.