(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1827 – València, 1900)

Militar. Primer vescomte de Miranda (1857). Era del cos d’enginyers. Lluità al Principat contra els matiners (1848) i a Madrid contra els insurrectes del 1856. El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València. Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada (1878).

Esdevingué amant de la reina Isabel II de Borbó i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII de Borbó.

El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular.