(País Valencià, segle XIV – 1382)

Alt funcionari reial. Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica.

Es distingí a la guerra dels Dos Peres, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea (1376). Fou governador d’Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380).

Casat amb Elvira de Centelles, foren pares de Gilabert, Joan III, Nicolau, Olf i.

Tomàs de Pròixida i de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l’expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395).