(Fórnols de Matarranya, Matarranya, 6 novembre 1711 – Madrid, 3 agost 1772)

Metge, erudit i filòsof. Estudià medicina i filosofia a la Universitat de València, on després exercí la càtedra d’anatomia. L’any 1751 va ésser metge de cambra de Ferran VI de Borbó.

La seva teoria mèdica ens ofereix una síntesi de la doctrina d’Hipòcrates (que va traduir en 1757-70) i els mètodes experimentals contemporanis: Medicina vetus et nova (1735) i Tratado de las calenturas (1751).

Entre les obres filosòfiques cal fer esment de Lógica moderna (1747) i Filosofía moral para la juventud española (1755).

Fou el pare de Joan Crisòstom Piquer i Noguera.