(País Valencià, 1908 – 1936)

(PURA)  Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, separació de l’Església i de l’Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N’eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Feliu Azzati.

En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l’afer de l’estraperlo i la política duta a terme durant l’anomenat Bienni Negre (1934-36).