(Peníscola, Baix Maestrat, 1124 – País Valencià ?, 1172) 

(anomenat rei Llop)  Senyor de València i de Múrcia (1147-72). De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga (1134) dels atacs d’Alfons I de Catalunya. Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalano-aragonesos (de qui era tributari), aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia.

La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya’qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yüsuf Ya’qūb al-Mansūr. Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1149) i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella.

El govern d’ibn Mardānis, conegut pel rei Llop en les cròniques cristianes, retardà el domini almohade de València; però, traït pel seu sogre Ibrāhīm ibn Hamusk (1169), recomanà al seu fill i successor Abū-l-Qamar Hilāl que acceptés la nova doctrina.