(València, 9 gener 1864 – Madrid, 4 maig 1913)

Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d’“El Mercantil Valenciano”; enviat a Madrid com a corresponsal d’aquest, figurà entre els principals redactors d'”El Liberal”, pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896).

El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'”Heraldo de Madrid” i dirigí “La Noche” i “La Mañana”. Aparegueren també col·laboracions seves a “La Publicidad”, de Barcelona.

Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907).

És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908).

Era germà de Josep Morote i Greus  (València, 1867 – 1939)  Advocat. Fou fiscal substitut de l’Audiència de València i regidor (1891-94). Es dedicà als estudis polítics i socials, i també al periodisme. Fou diputat a corts i sotssecretari de la Presidència al gabinet Romanones (1918).