(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – Alacant, 1705)

Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d’importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici.

Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II.

És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora.